La llegenda de Sant Jordi Centúries enrere va presentar-se a les portes de la vila de Montblanc un drac espaordidor. Amb el seu alè fètid i verinós matava va convocar tot el poble i van acordar donar ala bèstia un parell de bens cada dia. Acabats els bens, li van donar bousi cavalls. I quan ja no disposaven de cap animal, van decidir que, per sorteig, cada dia li lliur arien una persona. La filla del rei s'encarrega del sorteig i va extreure un nom. Era el seu! Tothom va esclatar en plors però ella va sortir cap al bosc a complir la seva sort. De cop i volta va veure davant seu un jove cavaller, amb armadura la princesa va pregar-li que no s'exposes a una mort segura. Ell li va dir que es deia Jordi i que venia a salvar-la. Llavors es va presemtar el drac però el cavaller el va ferir sota l'ala esquerra. Va demanar el cenyidora la perquè ella el portés a la ciutat. Enmig de la plaça els esperava el poble. Amb un altre cop de llança Sant Jordi remata el drac, que es va fondre en la terra. I d'alli va néixer a l'acte un roser de roses roges com la sang. Sant Jordi va recollir la mes bonica i la va oferir a la princesa. I va sortir per aquest portal on tu, avui, recordes la seva gesta.